dilluns, 22 d’agost del 2011

100 anys de Valor: I queixalets també!



Recorde vivament la primera vegada que vaig llegir en valencià a l’escola. Devia tenir jo sis anys, a punt de fer-ne set, perquè “donya Vicenta” era la meua mestra. Aquella classe era molt gran, o a mi m’ho semblava, i sèiem per grups de tres o quatre.

Jo ja sabia llegir, des de pàrvuls. Tinc el record fresc de lligar les vocals amb les consonants i la sensació que ja havia descobert el truc de tot allò i, de seguida, començar a llegir totes les paraules que trobava arreu.  M’agradava, pel que es veu, aprendre de memòria moltes coses que m’ensenyava la meua “uelita” Maria, sobretot oracions o poemetes religiosos, com aquell de “caminito, caminito, los que van a Nazaret, como el calor era tanto, el niño tenía sed...” i altres coses que m’ensenyava ma tia Teresa, tirallongues com aquella que fa “per allà vénen bous i vaques i gallines amb sabates i pollets amb caramutxets...” que encara recorde de cap a peus.

Jo vaig aprendre a llegir en castellà i com que a ma casa no el parlàvem per a mi llegir era estar aprenent paraules noves de manera constant. Per això, el record d’estar passant les planes d’un llibre amb els dibuixos d’un pardalet blau i lletra redona, amb paraules conegudes per a mi se’m va gravar profundament a la memòria, perquè podia llegir com pensava. “Puc llegir com pense!” és un pensament de descoberta gairebé màgica que m’ha acompanyat des d’aleshores.

Amb el meu germà, Eliseo, caçant llagostets

El meu tiet Enric Masià, que és rector i germà de ma mare, ha estat el proveïdor principal de pràcticament totes les lectures en valencià de la meua infantesa. Una col·lecció de les Rondalles Valencianes editades per Gregal van ser dels primers llibres que ell em va regalar per llegir i que no eren d’escola. I una de les rondalles que hi recull Valor, “I queixalets també”, ha passat a formar part dels meus records per impressió. Aquesta rondalla em feia molta, molta, però molta por:


“Això va anar i era un cas que va passar en la vila de Penàguila. Un cas gros i esgarrifador, per cert”.

Només en llegir el començament, jo ja en tenia prou per començar a tremolar, com podeu imaginar.


Amb el meu tiet jo me n’anava a la fi del món. Vull dir que sempre em portava amunt i avall, a les acampades d’Escoltes, de Júniors, per tota l’Horta de València quan era rector a Roca-Cuiper _Godella, Foios, Meliana, Puçol_... El cas és que un dia em va dir si l’acompanyava a fer una visita, devia tenir jo huit anys, i de seguida, com era natural en mi _segons ma mare, jo era una corredora_ li vaig dir que sí. Jo, si anava amb el meu tiet arreava sense preguntar on anàvem i quan ja portàvem una bona estona de camí, i em semblava que allò estava més lluny de l’habitual li ho vaig preguntar. La sang se’m va glaçar quan em va dir... que anàvem a Penàguila!

Però jo, amb tot el meu amor propi, no vaig dir ni olives i vaig callar tot el camí. Les imatges de l’arribada a aquell poble no les oblidaré mai: era el reconeixement d’un lloc que fins a aquell moment només havia existit en la meua imaginació, però que era real, existia de veritat, on havien passat fets esgarrifosos i, tanmateix, era molt bonic, amb una serra verda i esponerosa, amb un perfil de cases antigues de poble, amb carrers costeruts, tot enllumenat del sol de l’estiu.

La meua estimada Ribera del Xúquer

No vaig veure el llavador. Tampoc sé si el poble de Penàguila és ben bé així, com jo el recorde. No hi he tornat, perquè no he tingut l’oportunitat, però crec que preferesc guardar-lo així en la memòria, com el vaig viure en aquell moment... o com el vaig imaginar.

En l’alquímia que ens fa ser, hi ha tot de records, sensacions, impressions, mesclats en quantitats variades, un pòsit que ens conforma i ens transforma. La meua, té poemes de memòria, el meu tiet, l’engronsadora del corral feta amb un cabàs i dues cordes, fanalets de meló d’Alger, xiulets de pinyols d’albercoc, paraules que llig com pense, la meua “uelita” i altres records preciosos, que són llavoretes que fruiten i no s’assequen mai, i que guarde com un tresor.

Amb la mare de la meua mare, Maria

Entre els meus records-llavor guarde, també, les rondalles d’Enric Valor i el poble de Penàguila. I el meu homenatge valorià és d’agraïment profund per l’amor a la terra i a la llengua que ens ha llegat, com fa un bon mestre.



dimarts, 14 de juny del 2011

BON ESTIU!!

Benvolguts i benvolgudes,

espere que les Proves d'accés a la universitat hagen anat molt bé. Ací us deixe un enllaç al blog de l'institut Ausiàs March de Gandia Cruïlla, del professor Josep Alandete on podeu trobar el solucionari de la prova de valencià.

dimarts, 10 de maig del 2011

Creativitat compartida

ASPENCAT comparteix lliurement el seu últim treball. El podeu descarregar ací. Mentrestant, aneu fent boca amb aquesta suggerència de Daniel Sánchez...


FUTUR NUVOLAT




La cançó FUTUR NUVOLAT comença amb unes paraules d'Eduardo Galeano, un text de l'autor uruguaià que, casualitats de la vida, m'acompanya des de fa almenys 15 anys. 


És un d'aquests textos que et diuen coses tan importants que es queden amb tu i els segueixes recordant de tant en tant perquè ja formen part de la teua història personal... És important no perdre de vista a "los nadies" i Aspencat els dóna el lloc que mereixen.

Los Nadies


Sueñan las pulgas con comprarse un perro y sueñan los nadies con salir de pobres, que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte, que llueva a cántaros la buena suerte; pero la buena suerte no llueve ayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca, ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte, por mucho que los nadies la llamen y aunque les pique la mano izquierda, o se levanten con el pie derecho, o empiecen el año cambiando de escoba.
Los nadies: los hijos de nadie, los dueños de nada.
Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos:
Que no son, aunque sean. Que no hablan idiomas, sino dialectos. Que no profesan religiones, sino supersticiones. Que no hacen arte, sino artesanía. Que no practican cultura, sino folklore. Que no son seres humanos, sino recursos humanos. Que no tienen cara, sino brazos. Que no tienen nombre, sino número. Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa local. Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.

Creativitat compartida

ASPENCAT comparteix lliurement el seu últim treball. El podeu descarregar ací. Mentrestant, aneu fent boca amb aquesta suggerència de Daniel Sánchez...


FUTUR NUVOLAT




La cançó FUTUR NUVOLAT comença amb unes paraules d'Eduardo Galeano, un text de l'autor uruguaià que, casualitats de la vida, m'acompanya des de fa almenys 15 anys. 


És un d'aquests textos que et diuen coses tan importants que es queden amb tu i els segueixes recordant de tant en tant perquè ja formen part de la teua història personal... És important no perdre de vista a "los nadies" i Aspencat els dóna el lloc que mereixen.

Los Nadies


Sueñan las pulgas con comprarse un perro y sueñan los nadies con salir de pobres, que algún mágico día llueva de pronto la buena suerte, que llueva a cántaros la buena suerte; pero la buena suerte no llueve ayer, ni hoy, ni mañana, ni nunca, ni en lloviznita cae del cielo la buena suerte, por mucho que los nadies la llamen y aunque les pique la mano izquierda, o se levanten con el pie derecho, o empiecen el año cambiando de escoba.
Los nadies: los hijos de nadie, los dueños de nada.
Los nadies: los ningunos, los ninguneados, corriendo la liebre, muriendo la vida, jodidos, rejodidos:
Que no son, aunque sean. Que no hablan idiomas, sino dialectos. Que no profesan religiones, sino supersticiones. Que no hacen arte, sino artesanía. Que no practican cultura, sino folklore. Que no son seres humanos, sino recursos humanos. Que no tienen cara, sino brazos. Que no tienen nombre, sino número. Que no figuran en la historia universal, sino en la crónica roja de la prensa local. Los nadies, que cuestan menos que la bala que los mata.

dimecres, 4 de maig del 2011

Exemples de textos comentats

Hola benvolguts i benvolgudes.

Ja esteu a tope d'exàmens finals... Però de segur que amb dedicació i il·lusió aconseguireu superar-los sense cap problema!


Ací us deixe alguns textos comentats. Són de les antigues proves de PAU i, per tant, no us aprofiten com a un model exacte del que s'ha de fer enguany. Tanmateix, SÍ QUE APROFITEN perquè tingueu un model correcte de connectors, de com introduir o concloure el comentari, com citar el exemples, com escriure els paràgrafs, models de resums... En definitiva, feu-los una ullada.

3. Oh, els romans! (text i comentaris)
4. Tecnologia (text i comentaris)
5. La cohesió lingüística (text i comentari)


I MOLTA SORT D'ARA ENDAVANT!

I recordeu...






dimarts, 19 d’abril del 2011

Josep Maria Benet i Jornet

Ací us deixe uns vídeos que poden ser interessants a l'hora de preparar aquesta pregunta per a l'examen. El primer no es pot inserir a la pàgina, així que us deixe l'enllaç.

Bona Pasqua!

1. MEMÒRIES DE LA TELE


2. SOTERRANI




3.ENTREVISTA A JOSEP MARIA BENET I JORNET







4. JOSEP MARIA BENET I JORNET  COM A GUIONISTA DE TELEVISIÓ