Us deixe alguns vídeos que m'agraden perquè són diferents... Espere que a vosaltres també us diguen alguna cosa. Us enllace a més informació dels grups o cantants.
ANNA ROIG I L'OMBRA DE TON CHIEN, La capseta de records
M'agrada perquè és naïf, delicat, teatral, infantil, dolcet... però amb un punt inquietant. Us recomane el seu primer disc, titulat com el grup.
ESTANISLAU VERDET, Som tots uns desgraciats
Aquest vídeo ja el vaig posar al blog l'any passat, però és que trobe que tant la lletra, com la música, com la idea per al clip són sensacionals i totalment "hand made"; Pau Vallvé (que així li diuen en veritat a Estanislau Verdet) s'ho munta tot amb el seu ordinador, a la seua habitació! I a més és una mica friqui (vegeu el seu blog sobre el lletgisme)
DÍDAC ROCHER Nus
Un descobriment que m'ha fet una bona amiga. Dídac Rocher em sembla tan elegant, amb aquesta veu tan fonda i tendra alhora. Música minimalista i veu potent, una bona combinació per a mi.
HOLD YOUR HORSES!! 70 milions
Un grup que desconeixia. Però el vídeo m'ha semblat molt bo i el volia compartir amb vosaltres. Qui s'atreveix a endevinar les obres d'art que s'hi parodien?
Ací teniu el que heu de repassar per a l'examen de dimecres que ve. La pròxima classe resoldrem dubtes.
1. Comprensió del text
a. Descriure el tema i les parts bàsiques del text. b. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. c. Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. d. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text. e. Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc. f. Identificar les veus del discurs. g. Identificar i justificar les marques de modalització del text.
2. Anàlisi lingüística del text
a. Qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia: distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores. b. Qüestions sobre l’ús dels temps verbals: alteració de les referències temporals d’un fragment (ex.: de present a passat, de passat a present). c. Qüestions sobre aspectes sintàctics i discursius: identificació de les funcions sintàctiques en una oració, mecanismes gramaticals de referència (funció d'un pronom i a què fa referència, si el que és relatiu o conjunció i assenyalar-ne l'antecedent). d. Qüestions de lèxic, semàntica, fraseologia i terminologia: definir o donar un sinònim, un antònim, hiperònim o un hipònim de mots o termes extrets del text; explicar (per mitjà d’un sinònim o d’una definició) el significat d’unitats fraseològica extretes del text o generar una frase en què es faça servir correctament mots, termes o unitats fraseològiques extrets del text.
3. Expressió i reflexió crítica
a. Qüestions de literatura
5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa. 6. Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70. 8. Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu. 11. Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70. 12. Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo. 15. Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.
b. La segona qüestió serà oberta, tot i que vinculada amb el text de l’opció triada. En general, servirà perquè l’estudiant produïsca un text (al voltant de 150 paraules) en què mostrarà la seua competència comunicativa i, segons els casos, la seua capacitat per adonar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-li el text, per a connectar el contingut del text amb lectures i amb experiències pròpies, etc.
Si el text de l’opció triada és literari, aquesta pregunta podrà consistir en un comentari expositiu i argumentatiu sobre algun aspecte que vincule la literatura amb la societat i amb l’experiència personal: reflexió sobre l’adaptació d’alguna obra literària al cinema; reflexió sobre la creació literària personal; reflexió sobre els propis hàbits lectors (literatura, premsa, còmics, etc.); ressenya crítica sobre una lectura; redacció d’un text narratiu connectat amb el contingut del text de l’opció triada i basat en experiències pròpies, etc.
Si el text de l’opció triada no és literari, aquesta pregunta podrà consistir a elaborar un text de característiques i de tema semblants però basat en informació pròpia; valorar el contingut o les opinions del text de l’opció triada; redactar una crònica sobre una pel·lícula de temàtica connectada amb el text de l’opció triada; etc.
Criteris generals d’avaluació
1. Comprensió del text. Puntuació: 3 punts
a) Descriure el tema i les parts bàsiques del text. (1 punt) b) Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. (1 punt) c) (0’5 punts) d) (0’5 punts)
2. Anàlisi lingüística del text. Puntuació: 3 punts
a) (1 punt): si es desconeix la resposta d’un dels ítems sobre pronunciació, cal deixar-la en blanc, ja que, si la resposta és incorrecta, descompta el valor corresponent. b) (1 punt) c) (1 punt)
3. Expressió i reflexió crítica. Puntuació: 4 punts
a) (2 punts) b) (2 punts)
En els apartats de Comprensió del text i d’Expressió i reflexió crítica, les respostes es valoraran més positivament si responen amb precisió la pregunta, expressen amb claredat i ordre les idees i els conceptes, es presenten ben estructurades (paràgrafs, signes de puntuació, connectors discursius) i demostren un bon domini de la normativa gramatical i de l’expressió lèxica.
Si la redacció presenta errors gramaticals i d’expressió, es descomptaran 0’05 punts per error. Les faltes repetides no es comptaran (p.e.: del home/del home o Castello/Castello, 1 falta; però, del hort/del home o Castello/qüestio, 2 faltes). El descompte es farà per preguntes. Si en una pregunta el descompte per errors supera la puntuació de la pregunta, la puntuació serà 0.
és en realitat Sinera una petita pàtria basada en el record i en el desig, no en la realitat; és a dir, és essencialment una transposició poètica dels meus records d’infància.
Sinera és una petita pàtria que el poeta crea a partir dels records de la seva infantesa, abolida com ha estat la seva pàtria real després de la derrota de la República el 1939. A partir d’aquest moment ja no hi haurà cap altre espai geogràfic ni mental per a Espriu, llevat del que creen els seus versos a la percaça del temps perdut
Cementiri de Sinera, 1946
Llibre de Sinera, 1962
SEPHARAD...
estima el combat i la lluita perpetus, la presentalla sempre renovada del carnatge dels morts.
L’estiu de 1936, Espriu ja s’havia llicenciat en dret i havia fet tots els exàmens d’història antiga i havia completat l’escolaritat en llengües clàssiques. Res no feia suposar que les coses començarien a capgirar-se. (...) El 18 de juliol els generals s’aixecaven a l’Àfrica; vint-i-quatre hores després el seu món feliç s’esfondraria. El 19 de juliol la seua casa serà assaltada, destruït l’oratori i cremada la biblioteca familiar. A causa del disgust, el seu pare sofrirà un greu atac del qual ja no es recuperarà mai més. Del daltabaix, ell mateix en restarà marcat per sempre.
Amb La pell de brau (1960), Espriu donava rèplica a la tesi d’Ortega i Gasset segons la qual Espanya és una creació de Castella i només des d’ella se’n pot entendre la complexitat. des de la perifèria, com abans havia fet Maragall, Espriu parlarà de Sepharad, la península ibèrica com a gresol de cultures i religions diverses, ara terra d’exili (com ho fou per als jueus sefardites expulsats el 1492) amb l’esperança posada en les generacions futures que hauran de superar el gran error de la sang vessada, perquè Sepharad té un cor immortal que ens hauria d’unir a tots.
EL LABERINT...
Final del laberint...
-Creix en l’estranya
presó que sóc la meva
mort dolorosa.
No desitjo d’haver-me d’endinsar més en la runa del laberint, d’excavar en la sordidesa.
El mite del laberint és el que millor metaforitza la relació d’Espriu amb la seva obra i amb la seva mateixa vida personal i com a escriptors. (...) Estudiós de les religions antigues i de la teologia Espriu va concebre la seva obra com un tot jeràrquicament organitzat seguint l’esquema de l’arbre sefiròtic de la Càbala, o sigui, la mística jueva. De jove, Espriu, havia llegit tot el que s’havia publicat sobre la Càbala. No té res d’estrany: la teosofia i la maçoneria imperaven, i els simbolistes havien posat de moda l’esoterisme.
S’ha dit i el mateix Espriu hi ha estat d’acord que Final del laberint és el seu millor llibre, aquell que ateny el cim del seu lirisme d’íntima austeritat. (...) Representa la sortida de l’atzucac de la postguerra (...) projecta una mirada compromesa sobre el poble (...). Però abans d’emprendre aquest nou camí, cal que el jo poètic es prepari interiorment per a la seva gran aventura de renunciar a la solitud guanyada, la seva pau interior, per vincular-se al destí de la col·lectivitat mitjançant la difícil creació per la paraula. (...) A Final del laberint, Espriu mateix ha explicat com el jo poètic emprèn una recerca de Déu “no a través d’una experiència mística en el sentit tradicional cristià (...) sinó a través d’una meditació i, per tant, amb un fonament racionalista (...).
Les cançons d’Ariadna (1949)
Final del laberint (1955)
LA LLENGUA I EL PAÍS...
En paraules de Salvador Espriu:“Jo vaig reaccionar des del primer dia contra la intolerable arbitrarietat que suposa perseguir una llengua; va donar la casualitat que fos la meva, la catalana, però crec que hauria reaccionat de la mateixa manera contra la persecució de qualsevol altra llengua. jo he estat durant molts anys el president d’aquesta associació internacional que es diu Associació en Defensa de les Cultures i les Llengües Amenaçades. Crec que no hi ha cap llengua que delinqueixi: no pot delinquir una llengua, una llengua està per damunt del bé i del mal. Per tant, la meva reacció no va ser sentimental, sinó que va ser intel·lectual i ètica, i aleshores jo vaig fer tot el que vaig poder per a contribuir a salvar la llengua, de la qual cosa no me’n penedeixo gens. Crec, modestament, que hi vaig contribuir, almenys fins on m’han arribat les meves forces. Però ara, tanmateix, les coses ja estan plantejades d’una manera molt menys angoixosa, i això no vol dir que puguem cantar victòria, perquè l’amenaça contra la pervivència de la nostra llengua no ve ara de disposicions legals; tot el contrari, fins i tot ens donen per banda, com poden i saben, però hi ha una amenaça més subtil, i és l’amenaça d’una minoria lingüística. Això passa per tot arreu on darrera no hi ha un Estat, encara que ara ens han donat una cosa que, ben administrada, ens pot servir d’Estat, del qual podem treure bastant profit si tenim enteniment.”
ELS COMENTARIS DELS POEMES D'ESPRIU I DE MARTÍ I POL QUE HEM TREBALLAT (O TREBALLAREM) A CLASSE ELS DEIXARÉ ACÍ MATEIX ENTRE DEMÀ I EL DIVENDRES.
És que no havia caigut que els treballem dies distints amb els dos grups i clar, si a uns els done la solució i als altres els la faig suar... no té gràcia!
Al llarg del cap de setmana, així, us deixaré un guió orientador per a l'examen PAU del dia 10 de març.
Ara, abans d'anar a dormir, un conte d'un escriptor MAGNÍFIC: José Saramago.
Moltes vegades els valencianoparlants ens sentim insegurs a l'hora d'usar el valencià en públic i no sabem ben bé si això és adequat, si és educat, si és correcte... fins i tot, de vegades, ens sorprenem preguntant-nos a nosaltres mateixos SI ÉS LEGAL!!
No és normal que cap parlant de cap llengua al món es pregunte si expressar-se en la seua pròpia llengua és legal. Si nosaltres ho fem, malauradament encara, és perquè la nostra societat conserva un pòsit important de prejudicis lingüístics, darrere dels quals s'amaga la creença que unes llengües són millors que altres.
Molt bé, d'acord. Tanmateix, què faig si em fan sentir malament per parlar en valencià?
Si punxeu sobre la imatge trobareu una guia amb moltes recomanacions útils sobre l'ús social del valencià. Una lectura molt interessant.
