Document per a practicar les qüestions de la Prova d'Accés a la Universitat

Bromes a banda...

Ara és l'hora d'acarar el darrer repàs. Un últim esforç.

Ací us deixe un document que recull les qüestions dels comentaris de les convocatòries passades amb el solucionari corresponent. Veureu que són qüestions que hem treballat. Podeu provar de fer-les sense mirar i corregir-les després.

Ens veiem, doncs, dimecres tres de juny a les hores corresponents de classe, per fer un repàs de la teoria i resoldre dubtes puntuals. Si teniu qualsevol dubte massa urgent com per esperar, no dubteu a escriure'm a oretoescola@gmail.com.

Una altra coseta. Si algú vol escriure un apunt al blog per a reflexionar sobre qualsevol aspecte del curs només m'ha de donar la seua adreça de correu electrònic perquè jo l'autoritze com a autora o autor. Els vostres escrits seran molt benvinguts.

Un testimoni lingüístic molt valuós

LLANRWST, UN POBLE AL NORD DE GAL·LES

Aquesta foto tan bonica de més amunt és la vista d'un poble del petit país de Gal·les. Iorwen, una companya vostra, va sentir com es commovia la seua història lingüística a partir del treball dels aspectes sociolingüístics que hem desenvolupat al llarg del curs. Per això va escriure una valoració (molt) personal (i mai millor dit!) a partir del documental que vam treballar a classe.

La seua reflexió, que amb el seu permís us faig arribar, és un magnífic testimoni de consciència lingüística, necessària per a valorar-nos els uns als altres de manera íntegra, com a persones que ens mereixem tots els respectes. M'he permés d'enllaçar una mica d'informació sobre allò que ens explica.

Felicitats a ella, al seu pare i a la seua família, per posseir aquest llegat familiar i per ensenyar-nos com és de valuós!

LA BANDERA GAL·LESA
CYMRU ÉS GAL·LES EN GAÈLIC

"Jo, com a bilingüe, puc assegurar que parlar més d’un idioma és un privilegi que tots podem gaudir i que ens enriqueix com a persones. Un idioma no és només una manera de comunicar-nos: inclou una cultura i una manera de veure el món diferent a la que podem tenir amb un altre idioma. És molt trist que els idiomes que controlen el món actuen com a piconadores amb altres llengües minoritàries i acaben així amb tanta riquesa emocional que poden proporcionar-nos.

Puc posar l’exemple del gal·lès, idioma que regnava a Gal·les (país de mon pare) i que ara és un idioma minoritari per la forta influència de l’anglés en tota la Gran Bretanya. Actualment, el gal·lès es parla en pobles del nord de Gal·les però existeix una lluita per a estendre’l més per tot el país i els xiquets en el col·legi estan obligats a estudiar l’idioma. El problema és que els xiquets encara que a l’escola estudien l’idioma, quan ixen al carrer parlen en anglés, ja que pots viatjar per tot Gal·les sabent únicament anglés que no tindràs cap problema. I si un idioma no es practica, es perd.

GAL·LES AL MAPA

A Argentina, exactament a la Patagònia, hi ha una gran colònia gal·lesa on parlen gal·lés, però l’idioma dominant del país és l’espanyol i, malauradament, el més segur és que en el pròxim segle acabe desapareixent.

De petita mon pare m’ensenyava un poc de gal·lés, però la falta de pràctica per la seua part, en estar tants anys fora del seu país, ha fet que en gran part se li oblide l’idioma i jo només tinc el record d’un parell de paraules i els números de l’u al deu, vagament. Quan siga major i tinga temps m’agradaria aprendre el gal·lès, perquè té una cultura i costums molt bonics.

Saber idiomes et fa ser més just en la vida, ja que comprens la forma de pensar que tenen altres persones amb diferents costums. El racisme, el veig molt relacionat amb aquest tema, ja que les persones que són racistes són persones que no es molesten aprendre altres llengües, costums i cultures i per això no entenen eixa forma de pensar (independentment que estiguen d’acord o no).

Pense que si totes les persones ens molestàrem a aprendre altres idiomes no hi hauria tanta discriminació i el món funcionaria amb més pau i harmonia que en aquests temps".

Iorwen Maria Edwards Colomer, del segon de batxillerat artístic

Ací us deixe també música perquè veieu com sona el gaèl·lic. El primer vídeo és un poema d'amor titulat Ar lan y mor, (a la voreta del mar). El segon, l'himne de Gal·les que es diu Hen wlad fy nhadau (la terra dels meus pares).

Anima't i dansa

De Miquel Martí i Pol

VALSET PER A INNOCENTS

Quan el vent amb recança

deixa la tarda i fuig

i el minvant del capvespre

els bells records s’endú,

si el teu cor se sent sol i crida

perduts tots els senyals

digues adéu al dia

a ritme de vals.

Si en el vaixell que salpa

l’amic fidel se’n va

i sents com l’enyorança

t’afeixuga les mans,

per no perdre el delit de viure

recorda els dies clars,

fes adéu a la vela

a ritme de vals.

Quan l’amor t’abandona

desert enllà del temps

i el compàs de les hores

ressona per l’absent,

alça els ulls per damunt de l’ombra

i encén un nou esclat,

gronxa aquest teu silenci

a ritme de vals.

Si la vida es desferma

com un gran cop de vent

i sense cap paraula com un amant et pren,

obre els braços a l’esperança

i oblida el fosc instant,

tot és clar quan es pensa

a ritme de vals.

Com l’onada que llisca

pel sorral dels records,

a la mar que proposa

horitzons sempre nous,

que el vaivé d’aquesta cadència

t’esmoli el gest cansat

i la sang et bategui

a ritme de vals.

Trobada d'Escoles en valencià

PUNXEU DAMUNT PER VEURE MÉS FOTOS

Al mes d'abril, la primavera arriba i arriben també les Trobades, la festa per la llengua, l'alegria de trobar-nos, pares, mares, alumnat i professorat. Les Trobades volen celebrar que poder aprendre és un goig i que som afortunats per tindre una cultura i una llengua pròpies, perquè això ens fa més capaços, des de la nostra sana autoestima, des del nostre amor propi, d'entendre i aprendre dels altres pobles.

Més encara ara, en un món globalitzat en el qual moltes persones es troben desarrelades, obligades a fugir de la seua terra, assetjades per moltes dificultats a l'hora de guanyar-se la vida, hem de ser conscients de la gran sort que tenim en poder celebrar que tenim una escola que ens ensenya a respectar-nos com a persones i a valorar la nostra cultura.

Com cada any, aquest esdeveniment comarcal se celebra a un dels pobles de les Valls del Vinalopó. Enguany li ha tocat el torna a Petrer i el nostre institut, el Poeta Paco Mollà ha volgut participar. L'AMPA va muntar una taula on informaven de l'oferta acadèmica de l'institut i on oferien La finestra, la revista escolar que tan generosament es preocupen de preparar. A més, la comunitat educativa del Paco Mollà (pares, mares, alumnat i professorat), vam preparar un taller de manualitats.

Com que enguany el lema de la Trobada era "Fes art, parla valencià" i el mes d'abril, dedicat a la lectura, es també el de les Trobades lectores, vam voler unir disseny i paper en una activitat qu e va consistir a fer fermalls de paper amb llana de colors. Podeu veure'n alguna mostra en les fotografies de més amunt. De fermalls, en férem molts... més de cent! Pregunteu, sinó, a Lola i Gaëlle de segon de batxillerat, que feren uns dissenys ben bonics i gaudiren d'un dia de descans dels estudis, que s'ho tenen ben merescut. Espere que els agradara molt l'experiència, que era nova per a elles.

L'oratge, malgrat tots els pronòstics, va aguantar bé i ens va permetre compartir un dia ben agradable i divertit.

A la universitat en valencià!

Benvolguts i benvolgudes, ara que ja estem en plena primavera i ja s'olora l'estiu comencen a aparéixer els nervis per haver-vos d'enfrontar a les P.A.U., però també la IL·LUSIÓ pel futur, pel vostre canvi de nivell d'ensenyament, per les vostres aspiracions i fites. que espereu complir... Alguns triareu cicles, altres la universitat però tots i totes ho teniu ben a prop, pràcticament ho toqueu amb les puntes dels dits. De segur que tot el que us proposeu, amb esforç, ànim, honestedat i constància ho aconseguireu.

Però, a dia de hui, qui està millor format té més oportunitats, sense cap dubte.

Per això el valencià també és important a la universitat.

Hui hem rebut la visita de Dolors Magaña, voluntària lingüística de la Universitat de València. Ella estudia primer curs de filologia catalana i està molt contenta per haver triat els estudis que més li agradaven.

Dolors ha explicat tots els avantatges d'estudiar la carrera en valencià... i no són pocs! A banda d'això, els ha donat informació valuosa sobre els serveis gratuïts d'aprenentatge de la llengua que ofereix el Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, com els Centres d'Autoaprenentatge de Llengua i els tàndems lingüístics.

També els ha parlat de com és estudiar a la universitat, de com t'has de fer responsable del teu temps i de tota l'oferta cultural gratuïta que la vida universitària posa al teua abast.

Dolors ens ha explicat algunes anècdotes i també ens ha contat la seua experiència lingüística. Ella, nascuda a Villena i castellanoparlant de llengua materna, ens ha explicat com va començar a estimar el valencià a l'institut i com s'ha decidit per filologia catalana, ja que el que més li agrada és escriure i ensenyar. Dolors parla un valencià fantàstic des de fa any i mig!

Pense que la xarrada ha estat profitosa i també que és interessant tot el que ens ha explicat Dolors, però sobretot m'ha agradat molt veure l'entusiasme i les ganes d'aprendre que ens ha demostrat. La voluntat i la disposició, com ella ha dit, són molt importants per aprendre i millorar. Com diu la dita: fa més voler que poder!

Ací teniu dues adreces que Dolors m'ha passat sobre el valencià a la universitat. Per a preguntar dubtes sobre l'ús de la llengua podeu escriure a slp@valencia.edu i per a dubtes sobre la Universitat en general envieu un correu a dise@valencia.edu

Aprofite hui per a felicitar-vos en el dia del llibre i a tots els Jordis també.

Una rosa i un llibre és un bon regal.

Una dona admirable

Notícia extreta de Vilaweb
Fotografia de Solidàries

DIMECRES, 22/04/2009 - 06:00h

La neuròloga Rita Levi-Montalcini

fa cent anys

La revista Nature publica un reportatge que es pot descarregar de franc

La neuròloga Rita Levi-Montalcini es converteix avui en el primer Premi Nobel que fa cent anys. La prestigiosa revista Nature, arran de l'ocasió, ha publicat un complet reportatge biogràfic (pdf) sobre la reconeguda científica italiana que es pot descarregar de franc. Nascuda l'any 1909 en una família d'origen sefardita instal·lada a Torí, Levi-Montalcini no ha parat mai de lluitar ni d'investigar i, malgrat l'edat, encara treballa.

Cada matí va a la fundació European Brain Research Institute-Rita Levi-Montalcini (EBRI), que presideix, i cada tarda va a les oficines d'una fundació educativa per a dones africanes que va obrir el 1992. Però és que és una dona tenaç. De jove, es va enfrontar a un pare conservador que no creia que les dones haguessin d'anar a la universitat i, tot i que ho va aconseguir, més tard va haver de deixar la universitat per culpa de les lleis racistes de Mussolini.

Abans de marxar del país va començar a estudiar el desenvolupament de les cèl·lules nervioses en un laboratori que es va fer a la seva pròpia habitació de Torí i es va endur quan es va haver de traslladar a Florència durant la guerra, el 1943. Quan es va acabar va tornar a Torí i el 1946 va acceptar una invitació de la Universitat de Washinton (Saint Louis) on s'hi va passar trenta anys i va descobrir el factor de creixement cel·lular, l'ordre que fa que una cèl·lula es reprodueixi (1952). Van ser les investigacions que va fer en aquest camp, amb el seu col·laborador Stanley Cohen, les que els van permetre aïllar el factor de creixement del nervi, fet que els reportà el Premi Nobel de Madicina de 1986.

L'any 2001, quan tenia noranta-set anys, el president italià Carlo Azeglio Ciampi la nomenà senadora vitalícia i encara és el membre més vell de la cambra alta italiana. No es tracta d'un càrrec honorífic perquè pren part activa de les discussions acadèmiques i el 18 de novembre del 2006 va centrar l'atenció de tot l'executiu italià. El seu vot va ser decisiu per aprovar els pressupostos del govern de Romano Prodi. Hi va votar a favor però tot just uns dies abans havia dit que, tot i que era partidària de Prodi, no ho faria si el govern no es feia enrere en la decisió de reduir el finançament per a la recerca científica. I ho va aconseguir, Prodi va haver de cedir.

Ah, la música...

De la pel·lícula, El silenci abans de Bach, de Pere Portabella.