dimarts, 30 de març del 2010

Crònica des de la Universitat





Bon dia a tots i a totes!



Sóc Lola, antiga alumna de l’institut. L’any passat vaig acabar de cursar segon de batxillerat artístic.

























































Ja estem al mes d’abril…




Açò vol dir que no queda res per a finalitzar el curs, i també per a molts (que espere que ho siguen) una etapa de la seua vida.



A aquestes altures, ens veiem amb l'aigua al coll, és a dir, fins al capdamunt d’exàmens, amb nervis i tensions acumulades… però tot això desapareixerà en quant ens examinem del que ens queda i arribe l’estiu i amb ell les vacances.



Un tercer trimestre de segon pot ser una bogeria, però us puc dir, que l’esforç que haureu fet al llarg del curs i l’empenta que haureu de fer ara serà recompensada.



Si ho penseu, les proves d’accés no tenen per què donar-vos por, ja que tot el que haureu treballat a classe i a casa ho tindreu al cap el dia de les proves (l’experiència del dia a dia és fonamental) i el millor és anar amb una bona disposició a les PAU.









































Antiga Facultat de Dret, es conserva a la Facultat de Filosofia aquest panel alegóric de la Justicia.





Oreto em va comentar que fera una entrada al blog, per tal d'acostar-vos la meua experiència a la universitat, i jo encantada, ja que Oreto , com bé sabeu, es una professora excepcional. Com a mestra i com a persona. Gràcies Oreto per tot el que ens has sabut transmetre i de segur que els teus alumnes d’aquest any també ho sabran.




Bo, anem al tall….









































Hall Facultat de Filosofia





Vaig triar fer la carrera a València, i pot estranyar a més d’u que eixint d’arts, haguera volgut estudiar una carrera de lletres com és periodisme, encara que per motius de nota, estic fent filosofia.












































Entrada Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació



La veritat que com diu el refrany, no hi ha mal que per bé no vinga, ja que estic molt contenta amb la carrera. No us desanimeu si no aconseguiu les coses a la primera, aneu amb tota la vostra força fins a acostar-vos al que veritablement voleu, i pot ser a més, com és el meu cas, que en el camí trobeu realment el que us òmpliga com a persones. Mai ses ap on podem arribar i a vegades no som realment conscients fins a on podem arribar. El més important és fixar-nos objectius a curt temps i fer camí, no parar-se mai.









































Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació





La licenciatura en filosofia es troba al campus Blasco Ibáñez, com també les filologies i relacionades (periodisme), medicina i odontologia, infermeria, podologia, història i geografia, ciències de l’activitat física i l’esport, a més de psicologia i ciènces de l’educació (pedagogia…) que pertany a la facultat de filosofia.










































Facultat de Geografia i Història







Es troba aquest campus obert a la ciutat, ja que no és com pot ser la Politècnica de València o el campus d’Alacant, per posar uns exemples. Açò té els seus avantatges i els seus inconvenents, com tot. Això va a gustos…










































Servei de publicacions Universitat de València: Llibreria de la Universitat







A més hi ha tres campus més a la UV; Campus de Burjassot (farmàcia, escola tècnica superior d’enginyeria, matemàtiques, física, química….), Campus Els Tarongers, al costat de la UPV (ciències socials, dret, economia) i l’Escola Universitària de Magisteri Ausiàs March. També sabreu que la licenciatura en Belles Arts es fa a la Politècnica.










































Biblioteca d’Humanitats Joan Reglà







El barri per excel•lència d’estudiants és Benimaclet, dins de la comarca de L’Horta, poble independent des d'inicis del segle XVI fins a l’annexió a València en 1878. Es troba a 10 minuts a peu tant de la UPV com de la UV, i no hi ha que preocupar-se de les distàncies (hi ha tramvia i metro als accessos de les universitats). A més és un dels barris de València on més s’escolta parlar valencià i es gaudeix de la tranquil•litat del seus carrers i l’amabilitat de les seves gents. El tracte es directe a les seves fruiteries i comerços a peu de carrer. També Benimaclet ofereix un atractiu programa cultural, cafés teatre, i acadèmies musicals.










































Ací es viu de categoria, que us vaig a dir!









































Si voleu aprendre valencià a més d’estudiar a València, podeu triar quantes asignatures vulgueu en valencià, per a reforçar els vostres coneixements. També podeu fer tàndem amb parella lingüística a càrrec del Voluntariat pel Valencià. Ací us preparen des de qualsevol nivell, tant en proves orals com escrites per al mitjà.





















































Boca de metro : destí Facultats





Tot campus té la seua biblioteca a banda de les sales de lectura que hi ha a cada facultat. En la Joan Reglà d’Humanitats per exemple, podreu trobar tota la bibliografia que necessiteu per al vostre estudi, a més de servei de préstec que vos deixa portar els llibres a casa. Les biblioteques obrin 24 hores en periodes d’exàmens, així ningú pot dir que no pot estudiar!! Bromes a part, també trobareu per tot arreu biblioteques públiques on ofereixen bon serveis horaris i bibliogràfics.










































Espai verd a Blasco Ibáñez





Només puc parlar de com eés la meua carrera, però us he de dir que la cosa canvia molt de com és la vida d’estudiant a batxillerat. Ací s’acabaren les dures jornades intensives de 8 a 15…. Estareu farts ja, no? Jo ho estava… Encara que les hores restants les has d'aprofitar estudiant pel teu compte.






















































Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació





Aquest últim quatrimestre, tinc dues hores de docència diaria, de dilluns a dijous (també us dic que podeu fer-hos el vostre horari personal, si voleu compaginar els estudis amb algun treball). Per tot açò, els estudis et deixen espai suficient per organitzar les tasques i l’estudi, i a banda, també et deixa temps per activitats d’oci, si saps aprofitar bé el temps.










































Facultat de Psicologia





L’opció per triar és molt ampla, ja es sap que la llibertat es mesura pel ventall de possibilitats que obris per a triar la universitat proposa moltes activitats, conferències relacionades amb els estudis de les diverses carreres, congressos, teatre (i a més si us interessa, al Teatre Micalet fan obres en valencià).




















































Carril bici i col.legi major Lluís Vives







També hi ha cinema en valencià, concerts, i al pavelló poliesportiu de la universitat s’oferta tot tipus d’activitats esportives, ball, manteniment, ioga entre altres, a preus populars.










































Aulari I





¿Què més us puc dir?




Només que us informeu ben bé dels estudis que vulgueu fer l’any que ve, i que us esforceu tot el que pogueu perquè paga la pena.

















































Pavelló poliesportiu (pistes)









No perdeu mai la il.lusió pel demà i somieu, somieu molt i lluiteu, perquè com bé sabeu, tot és possible si ens ho proposem.




Molts ànims a tots i a totes i molta força pel que queda de curs!



Lola







dimarts, 23 de març del 2010

Música i més

Us deixe alguns vídeos que m'agraden perquè són diferents... Espere que a vosaltres també us diguen alguna cosa. Us enllace a més informació dels grups o cantants.


ANNA ROIG I L'OMBRA DE TON CHIEN, La capseta de records

M'agrada perquè és naïf, delicat, teatral, infantil, dolcet... però amb un punt inquietant. Us recomane el seu primer disc, titulat com el grup.



ESTANISLAU VERDET, Som tots uns desgraciats

Aquest vídeo ja el vaig posar al blog l'any passat, però és que trobe que tant la lletra, com la música, com la idea per al clip són sensacionals i totalment "hand made"; Pau Vallvé (que així li diuen en veritat a Estanislau Verdet) s'ho munta tot amb el seu ordinador, a la seua habitació! I a més és una mica friqui (vegeu el seu blog sobre el lletgisme)



DÍDAC ROCHER Nus

Un descobriment que m'ha fet una bona amiga. Dídac Rocher em sembla tan elegant, amb aquesta veu tan fonda i tendra alhora. Música minimalista i veu potent, una bona combinació per a mi.




HOLD YOUR HORSES!! 70 milions

Un grup que desconeixia. Però el vídeo m'ha semblat molt bo i el volia compartir amb vosaltres. Qui s'atreveix a endevinar les obres d'art que s'hi parodien?


dimarts, 9 de març del 2010

Imagineu...

que un dia qualsevol, arribeu a l'institut, per dir un lloc concorregut... Aleshores, per megafonia s'escolta un avís i

COMENÇA A SONAR UNA CONEGUDÍSSIMA MÚSICA...






No em digueu que, en el fons, no us agradaria formar-ne part!!! he, he, he...

Fins demà, amb un somriure XD

diumenge, 7 de març del 2010

dissabte, 6 de març del 2010

EXAMEN PAU 10 DE MARÇ

Harald Metzkes - Gelehrte Frauen (2001)


Ací teniu el que heu de repassar per a l'examen de dimecres que ve. La pròxima classe resoldrem dubtes.


1. Comprensió del text

a. Descriure el tema i les parts bàsiques del text.
b. Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies.
c. Identificar la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text.
d. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica especificant els trets corresponents que apareixen al text.
e. Identificar recursos expressius o tipogràfics presents al text: metàfora, metonímia, hipèrbole, tipus de lletra, cometes, etc.
f. Identificar les veus del discurs.
g. Identificar i justificar les marques de modalització del text.

2. Anàlisi lingüística del text

a. Qüestions sobre aspectes bàsics de la pronúncia: distinció entre vocals obertes i tancades (o/e), entre consonants sibilants sordes i sonores.
b. Qüestions sobre l’ús dels temps verbals: alteració de les referències temporals d’un fragment (ex.: de present a passat, de passat a present).
c. Qüestions sobre aspectes sintàctics i discursius: identificació de les funcions sintàctiques en una oració, mecanismes gramaticals de referència (funció d'un pronom i a què fa referència, si el que és relatiu o conjunció i assenyalar-ne l'antecedent).
d. Qüestions de lèxic, semàntica, fraseologia i terminologia: definir o donar un sinònim, un antònim, hiperònim o un hipònim de mots o termes extrets del text; explicar (per mitjà d’un sinònim o d’una definició) el significat d’unitats fraseològica extretes del text o generar una frase en què es faça servir correctament mots, termes o unitats fraseològiques extrets del text.

3. Expressió i reflexió crítica

a. Qüestions de literatura

5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.
6. Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70.
8. Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu.
11. Descriu la renovació teatral del període que va des de la postguerra fins als anys 70.
12. Descriu els aspectes més importants de l’obra teatral de Manuel de Pedrolo.
15. Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època.

b. La segona qüestió serà oberta, tot i que vinculada amb el text de l’opció triada. En general, servirà perquè l’estudiant produïsca un text (al voltant de 150 paraules) en què mostrarà la seua competència comunicativa i, segons els casos, la seua capacitat per adonar una opinió raonada, per a reelaborar informació pròpia i la que puga fornir-li el text, per a connectar el contingut del text amb lectures i amb experiències pròpies, etc.

Si el text de l’opció triada és literari, aquesta pregunta podrà consistir en un comentari expositiu i argumentatiu sobre algun aspecte que vincule la literatura amb la societat i amb l’experiència personal: reflexió sobre l’adaptació d’alguna obra literària al cinema; reflexió sobre la creació literària personal; reflexió sobre els propis hàbits lectors (literatura, premsa, còmics, etc.); ressenya crítica sobre una lectura; redacció d’un text narratiu connectat amb el contingut del text de l’opció triada i basat en experiències pròpies, etc.

Si el text de l’opció triada no és literari, aquesta pregunta podrà consistir a elaborar un text de característiques i de tema semblants però basat en informació pròpia; valorar el contingut o les opinions del text de l’opció triada; redactar una crònica sobre una pel·lícula de temàtica connectada amb el text de l’opció triada; etc.

Criteris generals d’avaluació

1. Comprensió del text. Puntuació: 3 punts

a) Descriure el tema i les parts bàsiques del text. (1 punt)
b) Resumir el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies. (1 punt)
c) (0’5 punts)
d) (0’5 punts)

2. Anàlisi lingüística del text. Puntuació: 3 punts

a) (1 punt): si es desconeix la resposta d’un dels ítems sobre pronunciació, cal deixar-la en blanc, ja que, si la resposta és incorrecta, descompta el valor corresponent.
b) (1 punt)
c) (1 punt)

3. Expressió i reflexió crítica. Puntuació: 4 punts

a) (2 punts)
b) (2 punts)

En els apartats de Comprensió del text i d’Expressió i reflexió crítica, les respostes es valoraran més positivament si responen amb precisió la pregunta, expressen amb claredat i ordre les idees i els conceptes, es presenten ben estructurades (paràgrafs, signes de puntuació, connectors discursius) i demostren un bon domini de la normativa gramatical i de l’expressió lèxica.

Si la redacció presenta errors gramaticals i d’expressió, es descomptaran 0’05 punts per error. Les faltes repetides no es comptaran (p.e.: del home/del home o Castello/Castello, 1 falta; però, del hort/del home o Castello/qüestio, 2 faltes). El descompte es farà per preguntes. Si en una pregunta el descompte per errors supera la puntuació de la pregunta, la puntuació serà 0.


dijous, 4 de març del 2010

Ara digueu la ginesta floreix...

He pres alguns apunts més relacionats amb els poemes de salvador Espriu que hem estat comentant a classe. Són del llibre



Salvador Espriu, la roda del temps. Una antologia dialogada.



Edició a cura de Rosa Delor.








SINERA...



és en realitat Sinera una petita pàtria basada en el record i en el desig, no en la realitat; és a dir, és essencialment una transposició poètica dels meus records d’infància.



Sinera és una petita pàtria que el poeta crea a partir dels records de la seva infantesa, abolida com ha estat la seva pàtria real després de la derrota de la República el 1939. A partir d’aquest moment ja no hi haurà cap altre espai geogràfic ni mental per a Espriu, llevat del que creen els seus versos a la percaça del temps perdut



Cementiri de Sinera, 1946

Llibre de Sinera, 1962





SEPHARAD...



estima el combat i la lluita perpetus, la presentalla sempre renovada del carnatge dels morts.



L’estiu de 1936, Espriu ja s’havia llicenciat en dret i havia fet tots els exàmens d’història antiga i havia completat l’escolaritat en llengües clàssiques. Res no feia suposar que les coses començarien a capgirar-se. (...) El 18 de juliol els generals s’aixecaven a l’Àfrica; vint-i-quatre hores després el seu món feliç s’esfondraria. El 19 de juliol la seua casa serà assaltada, destruït l’oratori i cremada la biblioteca familiar. A causa del disgust, el seu pare sofrirà un greu atac del qual ja no es recuperarà mai més. Del daltabaix, ell mateix en restarà marcat per sempre.



Amb La pell de brau (1960), Espriu donava rèplica a la tesi d’Ortega i Gasset segons la qual Espanya és una creació de Castella i només des d’ella se’n pot entendre la complexitat. des de la perifèria, com abans havia fet Maragall, Espriu parlarà de Sepharad, la península ibèrica com a gresol de cultures i religions diverses, ara terra d’exili (com ho fou per als jueus sefardites expulsats el 1492) amb l’esperança posada en les generacions futures que hauran de superar el gran error de la sang vessada, perquè Sepharad té un cor immortal que ens hauria d’unir a tots.



EL LABERINT...



Final del laberint...

-Creix en l’estranya

presó que sóc la meva

mort dolorosa.



No desitjo d’haver-me d’endinsar més en la runa del laberint, d’excavar en la sordidesa.



El mite del laberint és el que millor metaforitza la relació d’Espriu amb la seva obra i amb la seva mateixa vida personal i com a escriptors. (...) Estudiós de les religions antigues i de la teologia Espriu va concebre la seva obra com un tot jeràrquicament organitzat seguint l’esquema de l’arbre sefiròtic de la Càbala, o sigui, la mística jueva. De jove, Espriu, havia llegit tot el que s’havia publicat sobre la Càbala. No té res d’estrany: la teosofia i la maçoneria imperaven, i els simbolistes havien posat de moda l’esoterisme.



S’ha dit i el mateix Espriu hi ha estat d’acord que Final del laberint és el seu millor llibre, aquell que ateny el cim del seu lirisme d’íntima austeritat. (...) Representa la sortida de l’atzucac de la postguerra (...) projecta una mirada compromesa sobre el poble (...). Però abans d’emprendre aquest nou camí, cal que el jo poètic es prepari interiorment per a la seva gran aventura de renunciar a la solitud guanyada, la seva pau interior, per vincular-se al destí de la col·lectivitat mitjançant la difícil creació per la paraula. (...) A Final del laberint, Espriu mateix ha explicat com el jo poètic emprèn una recerca de Déu “no a través d’una experiència mística en el sentit tradicional cristià (...) sinó a través d’una meditació i, per tant, amb un fonament racionalista (...).



Les cançons d’Ariadna (1949)

Final del laberint (1955)



LA LLENGUA I EL PAÍS...



En paraules de Salvador Espriu: “Jo vaig reaccionar des del primer dia contra la intolerable arbitrarietat que suposa perseguir una llengua; va donar la casualitat que fos la meva, la catalana, però crec que hauria reaccionat de la mateixa manera contra la persecució de qualsevol altra llengua. jo he estat durant molts anys el president d’aquesta associació internacional que es diu Associació en Defensa de les Cultures i les Llengües Amenaçades. Crec que no hi ha cap llengua que delinqueixi: no pot delinquir una llengua, una llengua està per damunt del bé i del mal. Per tant, la meva reacció no va ser sentimental, sinó que va ser intel·lectual i ètica, i aleshores jo vaig fer tot el que vaig poder per a contribuir a salvar la llengua, de la qual cosa no me’n penedeixo gens. Crec, modestament, que hi vaig contribuir, almenys fins on m’han arribat les meves forces. Però ara, tanmateix, les coses ja estan plantejades d’una manera molt menys angoixosa, i això no vol dir que puguem cantar victòria, perquè l’amenaça contra la pervivència de la nostra llengua no ve ara de disposicions legals; tot el contrari, fins i tot ens donen per banda, com poden i saben, però hi ha una amenaça més subtil, i és l’amenaça d’una minoria lingüística. Això passa per tot arreu on darrera no hi ha un Estat, encara que ara ens han donat una cosa que, ben administrada, ens pot servir d’Estat, del qual podem treure bastant profit si tenim enteniment.”



Assaig de càntic en el temple



Inici de càntic en el temple



ELS POEMES que hem treballat...









dimecres, 3 de març del 2010

Qui promet en deute es met...

Benvolguts i benvolgudes alumnes,

ELS COMENTARIS DELS POEMES D'ESPRIU I DE MARTÍ I POL QUE HEM TREBALLAT (O TREBALLAREM) A CLASSE ELS DEIXARÉ ACÍ MATEIX ENTRE DEMÀ I EL DIVENDRES.

És que no havia caigut que els treballem dies distints amb els dos grups i clar, si a uns els done la solució i als altres els la faig suar... no té gràcia!

Al llarg del cap de setmana, així, us deixaré un guió orientador per a l'examen PAU del dia 10 de març.

Ara, abans d'anar a dormir, un conte d'un escriptor MAGNÍFIC: José Saramago.