diumenge, 8 de febrer del 2009

L'home que memoritzava diccionaris


L'home que memoritzava diccionaris era una persona normal i feliç. L'única diferència amb els seus contemporanis era que, des de ben xicotet, col·leccionava diccionaris de tota mena i, a més a més i a poc a poc, els memoritzava. Aquesta tendència va començar quan tenia uns huit o nou anys. Aleshores van regalar-li, pel seu aniversari, un diccionari de la llengua catalana, que va començar a llegir i rellegir sense pressa ni pausa.

Com totes les coses importants a la vida, aquesta afició va començar com un joc i, amb el pas inevitable del temps, va convertir-se en una habilitat única i un interés considerable envers qualsevol llibre sobre lexicografia i gramàtica, envers cada paraula i cada silenci. Òbviament, l'home que memoritzava diccionaris, quan va fer l'edat, va cursar una llicenciatura d'estudis filològics i, després de la carrera, feia cada dia, de dilluns a divendres, sense excepció, huit hores laborals a la seua oficina de corrector lingüístic (una faena per a la qual era extremadament eficient).

Però l'home que memoritzava diccionaris estimava tant la definició de cada paraula i gaudia tant amb la possibilitat d'aprehendre el sentit del món amb cada definició, que no podia estar-se de realitzar certa pràctica mental cada vegada que anava i tornava del lloc de treball: quan anava pel carrer, l'home que memoritzava diccionaris fruïa com si fos un xiquet que encerta endevinalles tot cercant amb la màxima exactitud possible la definició de les coses que veia al seu pas. Si, per porsar-ne un exemple, albirava un camió per la carretera, recitava mentalment: «Vehicle automòbil que serveix per transportar mercaderies i coses feixugues». Si es creuava amb alguna dona atractiva, pensava: «Que dóna delectança per la manisfestació sensible o intel·lectiva de la pròpia perfecció». O si trobava un multat que debatia amb un policia sobre l'aparcament del seu cotxe, es deia: «Examinar amb atenció una cosa, assumpte, qüestió, fent les consideracions favorables i desfavorables per arribar a la veritat». I així sempre.


Una nit de lluna plena, quan tornava a sa casa de l'oficina, va passar per un carreró i va trobar-se una escena que, de bestreta, el va desconcertar: una colla de neonazis apallissava brutalment un pobre pidolaire. L'home que memoritzava diccionaris va quedar palplantat observant la pallissa i dubtant sobre com definir allò que tenia al davant. «Acció excessiva, amb abús de força»? No, no, massa superficial. «Odi o aversió a l'estranger, a persones o coses estrangeres»? Tampoc, el pidolaire semblava del país. «Doctrina política eugenèsica, d'un poble que vol fer prevaler la seua raça sobre les altres»? No acabava de veure-ho clar. De manera que l'home que memoritzava diccionaris va fer mitja volta i va continuar el seu camí, veritablement consternat perquè, per primera vegada en la seua vida, no trobava la definició correcta.


Un conte de Jeroni Maleuff

Fotos de
http://maduixesiraim.wordpress.com
http://caballe.cat/2007/04/12.html
Què us sembla?

divendres, 6 de febrer del 2009

Les referències textuals "Alegria de viure", de Martí Domínguez

Una rambla; observeu el llit de còdols...



Baladre



Oleanders, de Vincent Van Gogh

Per veure una exposició de Van Gogh punxeu damunt la imatge del quadre

Vincent van Gogh

Émile Zola





Vicent Andrés Estellés

Accedireu a la seua biografia si punxeu damunt la imatge



Mural del País Valencià.

València: Eliseu Climent, 1996.

El Mural està integrat per seixanta llibres, on el poeta evoca personatges històrics, situacions històriques, la geografia, la naturalesa, els rius, els productes del País Valencià, en fi, tot el "món" valencià. (...) per primera vegada ha arribat al tema de l´alegria als seus versos, i "canta" amb una alegria desesperada (...). Quan de veritat va començar a escriure'l va ser el 22 o el 23 de novembre de 1975. Per això, possiblement l'alegria.



Tots els pobles valencians -i n'hi ha més de cinc-cents- són cantats pel poeta en una obra destinada a tenir un abast popular poc habitual. Es va anar configurant com la cantata dels pobles, de tots els pobles del País Valencià units en l'alegria d'un futur que s'endevinava joiós després de la mort de Franco.



Va començar a publicar fragments del Mural del País Valencià a partir del 1978.

http://www.escriptors.cat/autors/andresv/obra.php?id_publi=1256



Sant Sebastià, atribuït a Jacomart, segle XV. A la col·legiata de Xàtiva on abans es pensava que estava Ausiàs March.



Vida d'Ausiàs March si punxeu en la imatge.

Ausiàs March



Porta del Sant Calze. Catedral de València.

Joan Roís de Corella



Fonts de les imatges:



FOTO 1 rambla: http://www.sierradebaza.org

FOTO 2 baladre: http://www.uv.es/~ramos/pv/les_nostres_plantes.htm

FOTO 3 Oleanders http://www.metmuseum.org/toah/hd/gogh/ho_62.24.htm

FOTO 4 Vicent Andrés Estellés http://www.pencatala.cat/ctdl/autors_catalans/vicent_andres_estelles/

FOTO 5 Ausiàs March http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Ausias_Marc.jpg

FOTO 6 Roís de Corella. Porta del Sant Calze. Catedral de València http://www.catedraldevalencia.es/imagenes/santocaliz/capilla/grandes



dimecres, 4 de febrer del 2009

Un article sobre la mel i la fel



Punxant sobre la imatge de Manuel Boix (no us perdeu la seua web) podreu accedir a un article de Vicent Brotons sobre La mel i la fel que ens recomana Lola Moreno, la buscadora més agosarada de la xarxa de tot el batxillerat artístic.

dimarts, 3 de febrer del 2009

De veritat es parla català a l'Alguer?

Caçadors de paraules: 1a part


Caçadors de paraules: 2a part



Caçadors de paraules: 3a part


divendres, 30 de gener del 2009

Poemes, paraules, imatges...

INSTRUCCIONS



1. Llig el poema lentament, vers a vers. Deixa que ressonen les paraules dins del teu cap, lliures.



2. Mira el vídeo. Lentament, com has mirat el poema.



3. ...



POEMA

El Tigre, de William Blake (1757-1827)

Tigre! Tigre! Foc brunyit

en les selves de la nit,

¿Quin immortal ull o mà

tan bell i fer t'emmarcà?



¿En quins cels o mars distants

el foc dels teus ulls cremava?

A tals ales Ell pujà?

Prendre el foc la mà gosava?



¿Quina espatlla o art podia

del teu cor tendons torçar?

Quan el cor bategaria,

quin temible peu i mà!



Quina cadena i martell?

De quin forn surt el cervell?

Quina enclusa? ¿Quina garra

Por mortal cenyir gosava?



Quan estels deixant les llances

mullaven el cel amb llàgrimes,

a l'obra seva Ell somreia?

Qui et forjà, va fer l'ovella?



Tigre! Tigre! Foc brunyit

en les selves de la nit,

¿quin immortal ull o mà

emmarcar-te fer gosà?



Traducció d'A. Turull



Texts explicatius i argumentatius

Podeu ampliar una miqueta els coneixements que ja teniu, amb aquests apunts que he trobat sobre els texts explicatius i argumentatius. Recordeu que no hem de perdre mai de vista la finalitat del text; la intenció de l'autor o l'autora en escriure'l ens dóna la clau de molts interrogants que se'ns presenten en l'anàlisi.


Textos explicatius i argumentatius

Biblioteca pública de Kansas

Aquesta imatge l'ha trobada Lola Moreno, del batxillerat artístic. Curiosa, no? M'agradaria saber quins títols han triat. Jo només puc llegir-ne alguns. La resta desapareixen en augmentar la imatge.

Gràcies!

Si teniu imatges interessants les podeu enviar a oretoescola@gmail.com i les publicarem.